Tots sabem que ens hem de morir. Però una cosa és saber-ho, i una altra viure-la.
La mort ens acompanya des que naixem, sovint vivim d’esquena a aquesta realitat fins que ens toca de prop, quan es mor algú que estimem o quan rebem un diagnòstic que ens fa mirar-la de cara. I aleshores, apareixen moltes preguntes. Com es viu sabent que ens queda poc temps de vida? Com podem preparar-nos per morir en pau?
La por a la mort és una por universal. És legítima, humana i molt habitual. Temem el dolor físic, el sofriment emocional, la separació dels que estimem, o simplement l’abisme d’allò que desconeixem. Ignorar aquesta por no la fa desaparèixer sinó al contrari, mirar la mort cara a cara pot ajudar-nos a reconciliar-nos amb la vida.
Parlar-ne, compartir com ens sentim, expressar el que necessitem, escriure com voldríem ser recordats o com voldríem acomiadar-nos forma part d’un procés profund i a la vegada alliberador. No és un procés senzill, però sí possible.
Quan una malaltia greu ens col·loca més a prop d’aquest final de vida, cada persona ho viu de manera única. Hi ha qui ho afronta amb serenitat, hi ha qui ho viu amb ràbia, negació, tristor o por. El que sí que és fonamental en aquests moments és donar espai a tots els sentiments que sorgeixen. Potser parlar amb algú de confiança, un professional, un amic o un terapeuta pot ajudar molt aquesta persona que s’enfronta al final de la seva vida. Algunes coses que poden ajudar:
- Escriure cartes o missatges per als éssers estimats.
- Parlar obertament de com voldríem ser acompanyats i acomiadats.
- Pensar en petits rituals d’acomiadament.
- Revisar assumptes pendents o fer les paus amb persones o situacions.
- Deixar enllestits temes pràctics, si ho desitgem, com documents, voluntats, etc.
Aquesta no és pas una llista ni obligatòria ni forma part de cap protocol, però sí són recomanacions que poden ajudar algunes persones a mirar de morir en pau.
A Agraïments oferim un servei d’acompanyament al final de la vida, adreçat a persones amb un final de vida evident i que volen sentir-se acompanyades en aquest procés tan profund i íntim.
Aquest servei el lidera la Remei Capitan, terapeuta especialitzada en dol i acompanyament a la fi de vida. La seva feina no és curar ni alleujar físicament, sinó sostenir emocionalment, escoltar sense pressa, ajudar a posar paraules, a ordenar emocions i a trobar calma enmig d’un gran patiment.
És un servei individualitzat, fet amb sensibilitat i respecte absolut pels temps i les necessitats de cada persona.
Acceptar que ens morirem no vol dir rendir-se. Vol dir reconciliar-se amb la vida. Quan ens acostem al final i ho fem acompanyats, amb espais segurs i amb afecte, no només morim millor, també vivim millor el temps que ens queda.