Parlar de la mort amb un infant pot generar molts dubtes i, fins i tot, una certa por. Però fer-ho des de l’amor, la veritat i la senzillesa és una de les millors eines per acompanyar-los i ajudar-los a créixer emocionalment sans i preparats per afrontar la vida en tota la seva realitat.
Per què és important parlar-ne?
Amb la voluntat de protegir els infants del dolor, a vegades, les famílies tendeixen a evitar parlar de la mort o a disfressar-la amb metàfores poc clares com “ha marxat de viatge” o “és al cel”. Encara que aquestes expressions parteixin de la millor intenció, poden generar confusió, por o malentesos en els més petits.
Els infants, des de ben petits, perceben l’absència i el dolor. Quan no se’ls dona informació clara i adequada, sovint acaben omplint els buits amb fantasies o creences que poden resultar encara més doloroses o difícils d’entendre. Per això, parlar obertament de la mort, amb un llenguatge adaptat a la seva edat, és una forma de cuidar-los i de donar-los eines per afrontar el dol de manera saludable.
Com podem fer-ho?
- Utilitzant paraules clares i senzilles, evitant eufemismes que puguin generar confusió.
- Validant les seves emocions, cosa que permet que expressin el que senten, encara que sigui tristesa, ràbia o desconcert.
- Responent a les seves preguntes de manera honesta, sense amagar la realitat, però sempre tenint en compte la seva edat i capacitat de comprensió.
- Respectant els seus temps i emocions, acompanyant-los des de la calma i sense forçar respostes o reaccions.
- Incorporar-los, si els infants volen, en rituals d’acomiadament, perquè puguin donar significat a la pèrdua i sentir-se part del procés familiar.
A quina edat es pot parlar de la mort?
Els infants, des de ben petites, tenen contacte amb la mort a través de la natura, dels contes o de situacions quotidianes com la pèrdua d’un ésser animal estimat. En cada etapa de creixement, la manera d’entendre la mort evoluciona, però mai és massa aviat per començar a parlar-ne amb naturalitat, sempre adaptant el llenguatge i el missatge a la seva edat.
“Jo també ploro”: educar per acompanyar el dol des de petits
A Agraïments, creiem que parlar de la mort també és una responsabilitat social i educativa. Per això, hem impulsat el projecte “Jo també ploro”, una iniciativa que portem a les escoles per ajudar infants i mestres a parlar del dol i les pèrdues amb naturalitat i respecte.
El projecte, que compta amb l’aval de la Càtedra d’Innovació Social de la Universitat de Lleida, s’adreça a alumnes d’infantil i primària amb activitats dissenyades segons les necessitats de cada edat. A través d’aquests tallers, acompanyem els infants a entendre què és la mort, a identificar i expressar les seves emocions i a participar en petits rituals que els ajuden a elaborar la pèrdua.
La iniciativa, liderada per Remei Capitan, terapeuta especialista en dol i directora d’Agraïments, i Núria Caballol, pallassa i fundadora de la companyia SAC Espectacles, vol prevenir futurs traumes i dols cronificats, posant a disposició de les escoles una eina educativa que promou la salut emocional des de la base.
El projecte “Jo també ploro” ens recorda que parlar de la mort amb infants no els fa més vulnerables, sinó més preparats per viure amb plenitud, capaços de transitar les pèrdues des del respecte, la comprensió i l’amor.